La cara fosca del Park Güell. Un monument sotmès a l’estira i arronsa polític al Districte de Gràcia.

 

.

 

El passat dijous dia 11 d’abril a les 19:00 hores va tenir lloc una nova reunió on les polítiques responsables del pla de tancament del Park Güell es van adreçar aquest cop a les sòcies del Club Natació Catalunya per tal d’informar-les sobre les repercussions que el Pla d’Actuacions tindrà sobre la seva activitat i les possibilitats d’accés al Club i entorn del Park. Aquesta entitat, situada molt a prop de l’entrada del Cottolengo del Park Güell, al carrer Ramiro de Maetzu, està considerada com directament afectada pel nou Pla i segons va sortir a la reunió, s’està estudiant donar a totes les usuàries accés lliure a la zona que a partir de l’octubre començarà a estar restringida. Per ara, però, no està garantit.

La sessió va estar presidida per algunes de les cares més visibles del que des de les institucions han anomenat “Projecte de regulació dels accessos al Park Güell”. Els ponents van ser el Sr.Miquel Àngel Raga (Conseller Tècnic del Districte de Gràcia), la Sra. Miriam Plaza (Responsable del Projecte a BSM) i la Sra. Iolanda Latorre (Coordinadora de la Taula del Park Güell). Des de la Plataforma vam estar novament presents i volem denunciar la manca de serietat i la irregularitat flagrant que demostren les informacions que les responsables polítiques van fer públiques per primer cop aprofitant la trobada.

En primer lloc, la Senyora Iolanda Latorre va confirmar al torn de preguntes i davant la trentena de persones assistens que l’accés que en principi havia de ser lliure per les veïnes dels barris adjacents al Park (El Coll, Vallcarca i Penitents, la Salut, el Carmel i Can Baró) a qualsevol hora del dia i per qualsevol punt del Park d’acord amb el Pla d’Actuacions disponible a http://w3.bcn.cat/fitxers/premsa/parkguell.270.pdf, no ho serà pas. La possibilitat d’accedir-ne o no per aquestes veïnes estarà condicionada al nombre de persones amb entrada gratuïta que per aquella franja horària ja hi hagi al recinte tancat. És a dir, si davant la veïna hi ha més de cent persones amb entrada gratuïta, segons va confirmar la Sra. Latorre, aquesta no podrà passar. Si pel contrari hi ha menys de cent usuàries que no hagin pagat, la veïna podrà llavors mostrar el seu carnet i la deixaran passar sense cap tipus de cost.

La intervenció de tancament parcial del Park preveia, tal i com es va fer públic al desembre de 2012, un topall de 900 persones per hora visitant la “zona monumental”, és a dir, la superfície que deixarà de ser d’accés lliure i que inclou les Escalinates del Drac, la Plaça de la Natura i els dos jardins adjacents a l’entrada del Carrer Olot. D’aquestes centenes, d’acord amb les informacions anteriors i que han sigut desmentides a la darrera reunió al CNC, per cada franja horària podrien haver 800 persones amb entrada de pagament i 100 amb entrada de franc. Les veïnes i usuàries de l’Escola Baldiri i Reixach en teoria, havien quedat excloses d’aquest recompte fins les darreres informacions.

La segona notícia bomba va venir de la mà de l’explicació pel que fa el sistema de control de visitants. A la pregunta d’un dels socis assistents sobre com es controlaria si ell, com a veí amb carnet podria passar o no, la Senyora Latorre li va respondre textualment “que si només és un, com que no hi haurà màquines controlant els accessos, segur que et deixaran passar”. Durant la reunió i en la mateixa línia es va matisar aquesta manca de previsió política quan una de les ponents va dir que “arribaria un moment en que les persones encarregades del control dels accessos ja coneixeran les cares” intentant fer èmfasi que les veïnes ho tindrien fàcil per entrar a la zona tancada.

Així mateix i també al torn de preguntes, les polítiques van demostrar la manca de solidesa del projecte de tancament en afirmar que el sistema de control no permetria assegurar que les visitants només passarien una hora al recinte tancat. Per tant, si es veiés que per una franja horària encara queden moltes usuàries del torn anterior, les visitants del nou grup hauran d’esperar fent cua fins que la zona es buidi. Asseguraven també les ponents que “de totes maneres és de sentit comú que ningú no passarà més d’una hora dins la zona monumental” i apel·laven la responsabilitat de cadascú. Tot plegat, ve a reforçar les pors de veïnes de la Salut i botiguers dels voltants del Park sobre l’increment de la massificació que aquestes actuacions podrien portar a les zones de major afluència turística ja a l’actualitat.

Ja per acabar, la jornada va cloure amb una tercera exclusiva. Com a mesura de control pels tour-operadors l’Ajuntament ja havia anunciat una reducció pel que fa el nombre de places d’autocars a l’aparcament situat a la Carretera del Carmel. A la reunió al CNC van detallar que el nombre definitiu serien 30. A data d’avui, segons va denunciar una de les assistents resident a la zona, les places d’autobusos són 25. Per tant, fixar el nombre en trenta significaria ampliar i no reduir l’espai reservat per aquest ús i demostra una manca de coneixement de l’entorn per part de les seves màximes responsables. La repercussió d’aquesta mesura contradiria les declaracions fetes per les mateixes, afirmant voler reduir l’impacte del turisme al Park Güell. I més enllà, segons va sortir també als precs de les participants a la reunió, carregaria encara més sobre les residents als accessos per carretera al Park Güell, especialment als voltants de les obres de Plaça Sanllehy, que pateixen diàriament el constant trànsit d’autobusos; havent de costejar privadament obres d’insonorització i condicionament de façanes i esquerdes.

Novament, des de la Plataforma posem sobre la taula el secretisme, manca de serietat i transparència per part de les gestores polítiques de tot el procés de disseny del tancament del Park Güell. Denunciem així mateix les seves contínues demostracions d’incompetència i desconeixement sobre la casuística del Park i continuem afirmant la nostra disconformitat amb aquest tancament, eufemísticament anomenat “regulació dels accessos”, que pensem no solucionarà, sinó que més aviat empitjorarà, els problemes de massificació i degradació que actualment pateix el Park Güell.

 

En defensa del Park Güell

[article publicat a l' Independent de Gràcia, 472]

El passat dia 15 de febrer es publicà a Europa Press la notícia de l’aprovació del projecte de tancament del Park Güell. Una mesura que suposarà el control d’accés a la zona monumental del parc. Pel que fa als detalls, a la Plataforma Defensem el Park Güell ens importen ben poc: volem mantenir el Park Güell públic i gratuït per a tothom.

Creiem que el tancament atempta contra el caràcter públic i comunitari del parc. A més del valor cultural- patrimonial, el parc és un espai públic connector de barris i equipaments i l’espai de lleure de moltes persones. Dit això, tenim el convenciment que el tancament no
repercutirà de forma positiva als usos comunitaris del parc ni evitarà les molèsties derivades de la massificació turística. Al contrari, les limitacions d’accés augmentaran encara més la pressió de visitants a les zones no tancades i als carrers adjacents al parc. No trobem un sol motiu per pensar que el tancament beneficiarà els veïns. Estem convençuts que els problemes del Parc no es resolen actuant en l’àmbit del propi parc.

Perquè hem de ser els ciutadans qui hem de pagar la covardia de no adequar les polítiques fiscalitzadores de la indústria turística a la ciutat? Posar taquilles per accedir a l’espai públic és la opció més retrògrada i antidemocràtica que se’ns acudeix. I el més perillós, assenta un precedent reproduïble. Avui gaudirem d’un suposat “dret de veïnatge” – que incompleix jurisprudència europea -, demà serem vetats en un altre barri. L’accés lliure i anònim a l’espai públic és un dret al que no volem renunciar.

Malauradament ens trobem davant de la impassibilitat dels grups polítics presents al districte i d’un govern municipal que té por d’obrir el debat a la ciutat però que no té problemes en obrir els despatxos a associacions de veïns fantasmes i tramposes.

El tancament aniquilarà definitivament el vincle emocional de la ciutat amb el parc. Un parc que era una mica de tots i ara ja no podrà ser de ningú.

Comunicat de la Favb sobre el Parc Güell

Aquest dijous vam rebre una gran sorpresa i es el comunicat per part de la FAVB i de les Associacions de Veïs del Coll-Vallcarca, Carmel, Vila de Gràcia i Can Baró, en contra del sistema tarifari al Park Güell.

A continuació teniu el comunicat:

Reunits a la seu de la FAVB representants de la FAVB i de les AV de Coll-Vallcarca, Carmel, Vila de Gràcia i Can Baró, fem la següent valoració de la proposta feta per l’Ajuntament sobre la introducció d’un sistema tarifari al Parc Güell:

  • Considerem que ni s’ha donat cap procés participatiu real ni s’ha arribat a cap acord amb les entitats. Les reunions que s’han realitzat han estat merament informatives i sense cap predisposició dels representats de l’Ajuntament a recollir les propostes fetes des de les entitats.

  • L’estudi de fluxos d’entrada al parc sobre el qual es tracta de justificar la proposta no té cap serietat, doncs s’ha limitat a valorar el flux d’entrades al parc durant 3 dies de juliol. Una informació seriosa requereix estudiar el flux al llarg de tot l’any, no tan sols en un pic d’estiu, doncs així es pot analitzar si es produeixen variacions, quin es l’ús local del parc, etc.

  • La proposta de tarifa i la forma d’aplicar-la es totalment inacceptable. De fet, genera una discriminació i un cost insuportable per a bona part dels ciutadans de Barcelona, en funció de la seva proximitat al parc. Sembla més feta per evitar la resposta del barris propers que no pas per racionalitzar l’ús del parc. Si aquesta lògica es va aplicant paulatinament ens portaria a una dinàmica en què els veïns i veïnes de barris més llunyans de parcs emblemàtics haurien de pagar per visitar els parcs.

  • La proposta tarifaria no dóna resposta a cap dels altres problemes plantejats, especialment els problemes de trànsit i aglomeració als barris propers, en concret a la carretera del Carmel. Una proposta de gestió de fluxos no es pot limitar a gestionar l’entrada a la part monumental sinó que ha de contemplar solucions adequades als problemes que pateixen els barris veïns (la Salut, carretera del Carmel, Vallcarca).

  • La proposta tarifaria sembla més una proposta recaptatòria que no pas un instrument per racionalitzar el control de fluxos. Entenem que el Parc Güell pateix sovint un excés de pressió, però considerem que utilitzar el pagament d’una entrada discrimina la gent amb menys ingressos. Considerem que cal analitzar altres mecanismes diferents després de fer un bon anàlisi dels fluxos.

  • Reafirmem el que ja hem dit en altres comunicats sobre el finançament del parc -especialment pel que fa a la manca d’aportacions de la Fundació Gaudí-, l’inadequat manteniment i la necessitat de protecció de la coberta vegetal.

  • Seguim demanant un pla integral del Parc Güell, en el seu conjunt, per a un ús social complet del mateix.

Font web FAVB (http://www.favb.cat/node/705)